CONCLUSIONS

Les nostres conclusions d'aquest Bloc, són que gràcies a treballar les formigues en aquest dia a dia, ens ha servit per adonar-nos que podem aprendre molt més d'un ésser viu observant-lo detingudament, relacionant-lo amb altres espècies o inclús amb nosaltres mateixos.

 

Durant l’observació ens formulem preguntes , algunes que ni ens havíem plantejat prèviament, i que sorgeixen de l’interès que ens desperta l’observació.

 

De l’observació també en creem hipòtesis i de les hipòtesis, debat.
 

Així doncs, gàcies aquest procés de fer-nos preguntes i extreure les nostres idees junt amb la consulta bibliogràfica que hem fet, hem aprés molt més sobre els éssers vius.

No fem un únic aprenentatge, sobre característiques de la nostra espècie de formigues,  Messor Barbarus. Sinó que tot el que aprenem sobre aquests éssers vius tant interessants ho podem relacionar amb altres animals del nostre planeta. Consolidant més els nostres coneixements i ampliant-los molt més.


Esperem que us hagi agradat el nostre Bloc i hagueu gaudit a la mateixa vegada que aprenieu de les nostres petites amigues les formigues.

Per acabar, us deixem amb la fàbula de la Cigala i la Formiga, on descriu perfectament una de les característiques primordials de les formigues: com de treballadores són. 

GRÀCIES PER VISITAR EL NOSTRE BLOC!

FINS AVIAT!

 

LA CIGALA I LA FORMIGA

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. - Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: - Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... I la formiga va contestar : - I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa? - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga - Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar? I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.