CONCLUSIONS

Les nostres conclusions d'aquest Bloc, són que gràcies a treballar les formigues en aquest dia a dia, ens ha servit per adonar-nos que podem aprendre molt més d'un ésser viu observant-lo detingudament, relacionant-lo amb altres espècies o inclús amb nosaltres mateixos.

 

Durant l’observació ens formulem preguntes , algunes que ni ens havíem plantejat prèviament, i que sorgeixen de l’interès que ens desperta l’observació.

 

De l’observació també en creem hipòtesis i de les hipòtesis, debat.
 

Així doncs, gàcies aquest procés de fer-nos preguntes i extreure les nostres idees junt amb la consulta bibliogràfica que hem fet, hem aprés molt més sobre els éssers vius.

No fem un únic aprenentatge, sobre característiques de la nostra espècie de formigues,  Messor Barbarus. Sinó que tot el que aprenem sobre aquests éssers vius tant interessants ho podem relacionar amb altres animals del nostre planeta. Consolidant més els nostres coneixements i ampliant-los molt més.


Esperem que us hagi agradat el nostre Bloc i hagueu gaudit a la mateixa vegada que aprenieu de les nostres petites amigues les formigues.

Per acabar, us deixem amb la fàbula de la Cigala i la Formiga, on descriu perfectament una de les característiques primordials de les formigues: com de treballadores són. 

GRÀCIES PER VISITAR EL NOSTRE BLOC!

FINS AVIAT!

 

LA CIGALA I LA FORMIGA

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. - Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: - Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... I la formiga va contestar : - I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa? - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga - Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar? I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

 

Gràcies a les formigues hem pogut aprendre...

Després de fer aquest bloc no només hem après coses sobre les formigues sinó que també hem après conceptes més generals que podem aplicar a la resta d'insectes i inclús podem relacionar segons quins aspectes amb els humans .

•  Les formigues, pertanyen a l'ordre dels Hymenoptera, el qual agrupa als insectes socials, és a dir, les abelles, les avispes i les formigues. 

Es caracteritzen per...

• tenir un parell d'ales membranoses, en el cas de les formigues, únicament tenen ales la famella fèrtil (reina) abans de reporduïrse per primera vegada i el mascle fèrtil (explicat en una entrada d'aquest bloc).

• Tenen un cicle vital en el qual fan una metamorfosis complexa, pasant pels següents estats: Ou, larva, pupa i adult. De la mateixa manera que també ho fal els coleòpters (escarabats) i els lepidòpters (papallones). Gràcies a interessar-nos en el cicle vital de les formigues hem après en què consisteix la seva metamorfosis, de la mateixa manera que també ho hem après d'altres insectes.

•  Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posada dels ous.

• En una colònia o una colmena els individus es divideixen en obreres (acostumen a ser femelles no-fèrtils), mascle fèrtil i femella fèrtil (reina), els diferents individus mostren un comportament molt diferent, (tal i com expliquem en altres entrades d'aquest bloc) 

• Per altra banda, les formigues no tenen esquelet intern, és a dir són invertebrades. En canvi si que tenen un exosquelet i tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen . Això es dóna en tots els insectes, per tant ja sabem una mica més sobre l'estructura general dels insectes.

•  Per una altra banda, també en el bloc hem parlat del que necessiten per viure i hem pogut veure que el que és necessari que tinguin per viure és un entorn favorable on puguin construir un formiguer (el seu cau) i estar relativament a prop dels aliments que mengen i això és el que necessiten tots els animals per viure: Menjar i una llar.

•  Una altre cosa que hem vist és la seva aportació al planeta i això ens fa adonar-nos que tots els animals són imprescindibles perquè si un desapareix repercuteix a tota la seva xarxa tròfica i per tant a tot el seu ecosistema.

• Una altra relació que podem fer amb l'estructura i l'organització que les formigues tenen a la seva colònia és amb la pròpia societat humana. Tant la nostra societat com una colònia de formigues, treballen per aconseguir la evolució de la seva espècie. Inclús hi podem parlar d'uns valors i sacrificis que tenen les formigues per aconseguir això. Tal i com hem vist en aquest bloc, les formigues són capaces de sacrificar-se per la seva colònia, s'aïllen quan estan malaltes per a no contagiar a les seves companyes, treballen i fan tot lo possible per aconseguir que la reina estigui segura i es pugui alimentar bé, per així garantir el progrés de la seva espècie. Podrien ser un gran exemple per a la nostra societat, que pel contrari existeix el masclisme i els constants conflictes entre nosaltres.

Últimes notícies!!

El nostre formiguer ha quedat gairebé sense vida, s'han mort la majoria de les formigues!

Des del dia que vam observar el nostre formiguer, que hi havia dues formigues mortes, ens vam proposar de realitzar una investigació sobre si continuaven morint més formigues o només serien aquelles dues les que moririen.

Durant tot aquest temps ens hem adonat que han mort la majoria de les formigues. Nosaltres ens hem plantejat les següents hipòtesis: 

1. Que hagin mort de grans perquè ja les vam comprar velles.
2. Que hagin mort d'alguna malaltia.
3. Que hagin mort perquè les condicions de vida al formiguer de gel no eren les adequades ( per l'alimentació o per la humitat que provocava el gel ). 

Després de documentar-nos de molta informació fa uns dies, sobre el perquè moren les formigues, quant de temps poden arribar a viure i després d'investigar sobre les condicions de vida que tenen en el gel, us podem dir que:

• Probablement hagin mort perquè el formiguer de gel amb la calor, provoca que surti molta humitat, ja què es derreteix el gel i d'aquí surten fongs.
• També és molt probable que hagin mort perquè el gel no té un alt contingut en nutrients i les formigues necessiten vitamines per sobreviure. 

També volem dir que...

Les formigues tenen la fama de ser treballadores i sàvies, es compten per centenars i als contes, les tenen com a protagonistes. Ara hi ha una virtut més per afegir a la llista, no només són dures treballadores i estan disposades a donar la vida per les seves companyes, sinó que prenen més riscos pel bé de la colònia a mesura que es fan velles, ja que pel que sembla poden mesurar gairebé amb exactitud quant de temps els queda de vida .

Us deixem amb aquest document que hem trobat molt interessant, on ens expliquen que les formigues poden arribar a saber el temps que els queda de vida.

"Dawid Moron i els seus col·legues de la Universitat Jagiellonian a Polònia, han realitzat experiments en un laboratori descobrint que les formigues tenen l'habilitat per arribar a calibrar la finalitat de la seva vida i utilitzar la seguretat de la seva mort imminent per prendre més riscos .

Ja estava ben provat que les formigues treballadores tendeixen a prendre riscos majors a mesura que envelleixen. Els entomòlegs havien demostrat que aquest comportament beneficiava la colònia, ja que certes activitats perilloses, com buscar menjar lluny del niu, eren més ben realitzades per formigues que estaven arribant a la fi de la seva vida útil. No era bo per la colònia enviar a una formiga jove a treballs d'alt risc.

Com a resultat, les formigues més joves tendeixen a realitzar tasques de cures al voltant del niu, ja que és molt més segur. Però els científics. es feien la pregunta de si les formigues tenien algun mecanisme intern que els digués com eren de velles i quant de temps els quedava de vida abans de morir.

El Dr Moron, va creure que podia manipular artificialment el període de la vida d'una formiga, i va observar els canvis durant els diferents riscos que prenien. El seu estudi, publicat a la última edició de la revista Animal Behaviour, va fer exactament això, incrementar la concentració de diòxid de carboni a la cambra on hi havia el niu de les formigues .

Altes concentracions de diòxid de carboni augmenten l'acidesa de la sang i escurcen el període de vida de les formigues.

Com els científics creien, les formigues treballadores de la colònia van començar a anar a la recerca d'aliments més lluny abans del que ho haurien fet en circumstàncies naturals. "Això implica que les formigues treballadores s'ajusten al seu llindar per enfrontar riscos en l'alimentació d'acord amb la seva expectativa de vida, va dir el Dr Moron".

Amb aquest descobriment podem veure que les formigues tenen una ànima caritativa extrema, ja que no només estan preparades per sacrificar-se pel servei i la protecció de la seva reina, sinó que tenen l'habilitat de fer càlculs acurats de tot risc, basant-se en el que els queda de vida. 

Està lluny de l'egoisme que caracteritza la nostra espècie, ja que la nostre generositat és molt diferent.Per a l'Homo sapiens la gent gran són importants, el seu coneixement ajuda a l'espècie, en canvi no són descartables com els passa a les formigues.  

 

Les formigues i el planeta Terra

Què ens aporten i què aportem a les formigues?

Les formigues són uns animals que viuen en colònies, són uns éssers vius molt independents i segons l'espècie de formiga que són tenen un comportament o un altre. 
 
En el nostra grup, ens hem fet aquesta pregunta. Què ens aporten i què aportem nosaltres a les formigues?

Les nostres idees són...

• Que les formigues no ens aporten a nosaltres gaire cosa
• Nosaltres podem aportar menjar, per exemple, quan llencem els menjar que nosaltres no volem o se'ns cau a terra petits desperdicis
• Que les formigues són importants per la seva xarxa tròfica, ja que sabem que tots els animals que formen part d'un ecosistema són importants per a que aquest perduri.

Així doncs, a simple vista, pensàvem que les formigues són uns animals que poc tenen a veure amb nosaltres, però hem descober que no és així.

Les formigues estan organitzades en comunitats on cadascuna d'elles té una funció molt clara i específica. Cada formiga té el seu rol dins del formiguer, saben perfectament quina és la seva tasca i quin és el seu paper, el que han de fer per que la colònia funcioni bé. Podem dir que el treball en equip és vital, no pot fallar res, nosaltres els éssers humans ho podem prendre com a exemple molt clar. Nosaltres, les persones, podem fixar-nos en el seu exemple, la forma en que estan organitzades i treballen entre elles.

També hem descober que el que podem aportar nosaltres a les formigues és un tema molt diferent, hem pensat que nosaltres a les formigues no podem servir-lis de model, no podem ser un referent, no podem ser una espècie de la que elles es beneficiïn gairé, exceptuant les nostres restes de menjar. Més aviat, l'ésser humà contribueix en gran part a la seva aniquilació, ja què amb la deforestació de tants boscos, únicament contribueix a aniquilar el medi on vieuen.

En canvi, per evitar això, nosaltres l'ésser humà, podem contribuir al conservament del medi ambient, de tal forma que podem ajudar a la conservació de l'ecosistema on viuen les formigues. A més a més, no només beneficiarà a les formigues sinó a totes les altres espècies.