CONCLUSIONS

Les nostres conclusions d'aquest Bloc, són que gràcies a treballar les formigues en aquest dia a dia, ens ha servit per adonar-nos que podem aprendre molt més d'un ésser viu observant-lo detingudament, relacionant-lo amb altres espècies o inclús amb nosaltres mateixos.

 

Durant l’observació ens formulem preguntes , algunes que ni ens havíem plantejat prèviament, i que sorgeixen de l’interès que ens desperta l’observació.

 

De l’observació també en creem hipòtesis i de les hipòtesis, debat.
 

Així doncs, gàcies aquest procés de fer-nos preguntes i extreure les nostres idees junt amb la consulta bibliogràfica que hem fet, hem aprés molt més sobre els éssers vius.

No fem un únic aprenentatge, sobre característiques de la nostra espècie de formigues,  Messor Barbarus. Sinó que tot el que aprenem sobre aquests éssers vius tant interessants ho podem relacionar amb altres animals del nostre planeta. Consolidant més els nostres coneixements i ampliant-los molt més.


Esperem que us hagi agradat el nostre Bloc i hagueu gaudit a la mateixa vegada que aprenieu de les nostres petites amigues les formigues.

Per acabar, us deixem amb la fàbula de la Cigala i la Formiga, on descriu perfectament una de les característiques primordials de les formigues: com de treballadores són. 

GRÀCIES PER VISITAR EL NOSTRE BLOC!

FINS AVIAT!

 

LA CIGALA I LA FORMIGA

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes. - Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran. I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: - Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ... I la formiga va contestar : - I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa? - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga - Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar? I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

 

Gràcies a les formigues hem pogut aprendre...

Després de fer aquest bloc no només hem après coses sobre les formigues sinó que també hem après conceptes més generals que podem aplicar a la resta d'insectes i inclús podem relacionar segons quins aspectes amb els humans .

•  Les formigues, pertanyen a l'ordre dels Hymenoptera, el qual agrupa als insectes socials, és a dir, les abelles, les avispes i les formigues. 

Es caracteritzen per...

• tenir un parell d'ales membranoses, en el cas de les formigues, únicament tenen ales la famella fèrtil (reina) abans de reporduïrse per primera vegada i el mascle fèrtil (explicat en una entrada d'aquest bloc).

• Tenen un cicle vital en el qual fan una metamorfosis complexa, pasant pels següents estats: Ou, larva, pupa i adult. De la mateixa manera que també ho fal els coleòpters (escarabats) i els lepidòpters (papallones). Gràcies a interessar-nos en el cicle vital de les formigues hem après en què consisteix la seva metamorfosis, de la mateixa manera que també ho hem après d'altres insectes.

•  Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posada dels ous.

• En una colònia o una colmena els individus es divideixen en obreres (acostumen a ser femelles no-fèrtils), mascle fèrtil i femella fèrtil (reina), els diferents individus mostren un comportament molt diferent, (tal i com expliquem en altres entrades d'aquest bloc) 

• Per altra banda, les formigues no tenen esquelet intern, és a dir són invertebrades. En canvi si que tenen un exosquelet i tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen . Això es dóna en tots els insectes, per tant ja sabem una mica més sobre l'estructura general dels insectes.

•  Per una altra banda, també en el bloc hem parlat del que necessiten per viure i hem pogut veure que el que és necessari que tinguin per viure és un entorn favorable on puguin construir un formiguer (el seu cau) i estar relativament a prop dels aliments que mengen i això és el que necessiten tots els animals per viure: Menjar i una llar.

•  Una altre cosa que hem vist és la seva aportació al planeta i això ens fa adonar-nos que tots els animals són imprescindibles perquè si un desapareix repercuteix a tota la seva xarxa tròfica i per tant a tot el seu ecosistema.

• Una altra relació que podem fer amb l'estructura i l'organització que les formigues tenen a la seva colònia és amb la pròpia societat humana. Tant la nostra societat com una colònia de formigues, treballen per aconseguir la evolució de la seva espècie. Inclús hi podem parlar d'uns valors i sacrificis que tenen les formigues per aconseguir això. Tal i com hem vist en aquest bloc, les formigues són capaces de sacrificar-se per la seva colònia, s'aïllen quan estan malaltes per a no contagiar a les seves companyes, treballen i fan tot lo possible per aconseguir que la reina estigui segura i es pugui alimentar bé, per així garantir el progrés de la seva espècie. Podrien ser un gran exemple per a la nostra societat, que pel contrari existeix el masclisme i els constants conflictes entre nosaltres.

Últimes notícies!!

El nostre formiguer ha quedat gairebé sense vida, s'han mort la majoria de les formigues!

Des del dia que vam observar el nostre formiguer, que hi havia dues formigues mortes, ens vam proposar de realitzar una investigació sobre si continuaven morint més formigues o només serien aquelles dues les que moririen.

Durant tot aquest temps ens hem adonat que han mort la majoria de les formigues. Nosaltres ens hem plantejat les següents hipòtesis: 

1. Que hagin mort de grans perquè ja les vam comprar velles.
2. Que hagin mort d'alguna malaltia.
3. Que hagin mort perquè les condicions de vida al formiguer de gel no eren les adequades ( per l'alimentació o per la humitat que provocava el gel ). 

Després de documentar-nos de molta informació fa uns dies, sobre el perquè moren les formigues, quant de temps poden arribar a viure i després d'investigar sobre les condicions de vida que tenen en el gel, us podem dir que:

• Probablement hagin mort perquè el formiguer de gel amb la calor, provoca que surti molta humitat, ja què es derreteix el gel i d'aquí surten fongs.
• També és molt probable que hagin mort perquè el gel no té un alt contingut en nutrients i les formigues necessiten vitamines per sobreviure. 

També volem dir que...

Les formigues tenen la fama de ser treballadores i sàvies, es compten per centenars i als contes, les tenen com a protagonistes. Ara hi ha una virtut més per afegir a la llista, no només són dures treballadores i estan disposades a donar la vida per les seves companyes, sinó que prenen més riscos pel bé de la colònia a mesura que es fan velles, ja que pel que sembla poden mesurar gairebé amb exactitud quant de temps els queda de vida .

Us deixem amb aquest document que hem trobat molt interessant, on ens expliquen que les formigues poden arribar a saber el temps que els queda de vida.

"Dawid Moron i els seus col·legues de la Universitat Jagiellonian a Polònia, han realitzat experiments en un laboratori descobrint que les formigues tenen l'habilitat per arribar a calibrar la finalitat de la seva vida i utilitzar la seguretat de la seva mort imminent per prendre més riscos .

Ja estava ben provat que les formigues treballadores tendeixen a prendre riscos majors a mesura que envelleixen. Els entomòlegs havien demostrat que aquest comportament beneficiava la colònia, ja que certes activitats perilloses, com buscar menjar lluny del niu, eren més ben realitzades per formigues que estaven arribant a la fi de la seva vida útil. No era bo per la colònia enviar a una formiga jove a treballs d'alt risc.

Com a resultat, les formigues més joves tendeixen a realitzar tasques de cures al voltant del niu, ja que és molt més segur. Però els científics. es feien la pregunta de si les formigues tenien algun mecanisme intern que els digués com eren de velles i quant de temps els quedava de vida abans de morir.

El Dr Moron, va creure que podia manipular artificialment el període de la vida d'una formiga, i va observar els canvis durant els diferents riscos que prenien. El seu estudi, publicat a la última edició de la revista Animal Behaviour, va fer exactament això, incrementar la concentració de diòxid de carboni a la cambra on hi havia el niu de les formigues .

Altes concentracions de diòxid de carboni augmenten l'acidesa de la sang i escurcen el període de vida de les formigues.

Com els científics creien, les formigues treballadores de la colònia van començar a anar a la recerca d'aliments més lluny abans del que ho haurien fet en circumstàncies naturals. "Això implica que les formigues treballadores s'ajusten al seu llindar per enfrontar riscos en l'alimentació d'acord amb la seva expectativa de vida, va dir el Dr Moron".

Amb aquest descobriment podem veure que les formigues tenen una ànima caritativa extrema, ja que no només estan preparades per sacrificar-se pel servei i la protecció de la seva reina, sinó que tenen l'habilitat de fer càlculs acurats de tot risc, basant-se en el que els queda de vida. 

Està lluny de l'egoisme que caracteritza la nostra espècie, ja que la nostre generositat és molt diferent.Per a l'Homo sapiens la gent gran són importants, el seu coneixement ajuda a l'espècie, en canvi no són descartables com els passa a les formigues.  

 

Les formigues i el planeta Terra

Què ens aporten i què aportem a les formigues?

Les formigues són uns animals que viuen en colònies, són uns éssers vius molt independents i segons l'espècie de formiga que són tenen un comportament o un altre. 
 
En el nostra grup, ens hem fet aquesta pregunta. Què ens aporten i què aportem nosaltres a les formigues?

Les nostres idees són...

• Que les formigues no ens aporten a nosaltres gaire cosa
• Nosaltres podem aportar menjar, per exemple, quan llencem els menjar que nosaltres no volem o se'ns cau a terra petits desperdicis
• Que les formigues són importants per la seva xarxa tròfica, ja que sabem que tots els animals que formen part d'un ecosistema són importants per a que aquest perduri.

Així doncs, a simple vista, pensàvem que les formigues són uns animals que poc tenen a veure amb nosaltres, però hem descober que no és així.

Les formigues estan organitzades en comunitats on cadascuna d'elles té una funció molt clara i específica. Cada formiga té el seu rol dins del formiguer, saben perfectament quina és la seva tasca i quin és el seu paper, el que han de fer per que la colònia funcioni bé. Podem dir que el treball en equip és vital, no pot fallar res, nosaltres els éssers humans ho podem prendre com a exemple molt clar. Nosaltres, les persones, podem fixar-nos en el seu exemple, la forma en que estan organitzades i treballen entre elles.

També hem descober que el que podem aportar nosaltres a les formigues és un tema molt diferent, hem pensat que nosaltres a les formigues no podem servir-lis de model, no podem ser un referent, no podem ser una espècie de la que elles es beneficiïn gairé, exceptuant les nostres restes de menjar. Més aviat, l'ésser humà contribueix en gran part a la seva aniquilació, ja què amb la deforestació de tants boscos, únicament contribueix a aniquilar el medi on vieuen.

En canvi, per evitar això, nosaltres l'ésser humà, podem contribuir al conservament del medi ambient, de tal forma que podem ajudar a la conservació de l'ecosistema on viuen les formigues. A més a més, no només beneficiarà a les formigues sinó a totes les altres espècies.

Quin cicle vital tenen les formigues?

Com es reprodueixen i neixen? Quant viuen?

Sobre la reproducció: Una de les preguntes que ens fèiem en el grup era saber com es reprodueixen; si només amb la reina, si per parelles normal o com. 

Vam intentar investigar durant una setmana el formiguer però, en la poca estona que disposàvem  per veure'l no vam tenir la sort de presenciar aquest acte.

Per això hem decidit investigar en altres fonts per saber; primer de tot entre qui es reprodueixen i a partir d’aquí esbrinar el com. La espècie Messou Barbarus es caracteritza per ser una espècie monogínia*, és a dir, que només hi ha una reina a la colònia i aquesta és l'única encarregada de posar ous. La reina es reprodueix un sol cop amb un mascle i es guarda el semen en un òrgan anomenat espermateca.

Llavors una altra pregunta que ens va sorgir en el moment al saber que només hi ha una reina que reprodueix va ser, que passaria si ajuntéssim dues? Les dues reproduirien? Això no passaria ja que abans es matarien entre elles.

Sobre el neixement: Un cop la reina posava els ous, no sabíem quin procés segueix aquest ou. A continuació posem la seva transformació i unes fotografies:

Ou -> Larva -> Pupas -> Adulta

Hem trobat un video en la web on vam comprar el formiguer (www.anthouse.es), on explica detalladament el procés de neixement de la formiga i es pot veure molt clarament totes les fases.

Sobre quant viuen: Hem pogut informar-nos que, evidentment, la seva vida depèn de la qualitat i les condicions de vida que tinguin, però podem distingir la vida segons el tipus de formiga, si són reina o obrera. Les formigues obreres tenen una constitució molt més feble i estan menys desenvolupades que la reina. El seu màxim de vida sol ser d'un any, mentre que la reina pot arribar fins als quinze anys sempre i quan estigui en les millors condicions possibles.

Com creixen?

Com és evident la primera pregunta que ens vam fer era en quina situació havien de créixer les formigues; si amb forats de ventilació, en quina humitat, si havíem de posar menjar o no, etc.

Primer parlarem sobre les seves condicions de vida, en concret del formiguer. Les Messor barbarus han de tenir una bona ventilació amb una humitat mitja (és a dir uns 20ºC aproximadament), ja que les formigues obreres més febles solen morir asfixiades. 

Un cop sabem les seves condicions de vida, passem a saber què mengen.  En el nostre cas, les hem hagut d'alimentar amb petites gotes d'aigua amb sucre o mel i algunes llavors. En el seu hàbitat normal, a l'exterior, acostumen menjar llavors i alguns insectes, per tant, podem dir que són granívores.

Com es relacionen les formigues amb l'entorn?

Quan vam estar mirant quins tipus de formiguer podíem comprar vam descobrir que no tan sols hi havia formiguers de terra sinó que també hi havia de gel i va ser aquest el que vam comprar. Per Internet posava que amb aquest formiguer ja no necessitaven cap aliment complementari perquè amb el propi gel s’alimentaven i llavors ens vam plantejar:

Quina composició té aquest gel que aporta lo necessari perquè les formigues puguin viure?

Nosaltres sabem que aquest gel és artificial per tant el primer que vam pensar es que portaria vitamines i proteïnes que les formigues necessiten per poder viure. Per saber de que estaria compost aquest gel primer vam voler saber :

De que s’alimenten les formigues?

La nostra hipòtesi és que s’alimenten de les restes de menjar d’uns altres essers vius i d’insectes morts i sabem que les formigues són omnívores.

El que vam trobar és que algunes  formigues mengen a altres insectes, unes altres cultiven els seus propis fongs per alimentar la colònia sencera i unes altres s’alimenten del nèctar o de substàncies ensucrades produïdes per uns altres insectes.

Per poder veure millor de que s’alimentaven les formigues vam fer una visita al formiguer del Cosmocaixa.  Les formigues del formiguer del Cosmocaixa són formigues talladores de fulles, és a dir, com que no es poden alimentar directament de les fulles, el que fan es recollir-les per cultivar fongs dins del formiguer, aquests fongs el que fan és que les fulles siguin digeribles per a les formigues i d’aquesta manera es puguin alimentar.

A continuació podem veure un vídeo de les formigues recollint  fulles i la fotografia d’una de les galeries on les formigues cultiven aquests fongs:

Després de fer aquesta visita vam poder veure molt millor l'estructura d'un formiguer, ja que el de gel és petit i no hi ha moltes formigues. Van veure com tenen diferents galeries i cada galeria té una funció: hi ha la galeria de la reina on neixen les formigues, la galeria on cultiven els fongs i la galeria on porten les formigues que s'han mort. Això ens fa adonar de com estan organitzades i com no només estan organitzades elles sinó que també organitzen el seu entorn. També, extraiem la conclusió de que les formigues necessiten un formiguer per viure per tant necessiten un entorn on el puguin construir, nosaltres ens vam preguntar:

Quin tipus d'entorn és favorable per a que puguin construir un formiguer?

La nostra hipòtesi es que necessitarien un lloc on hi hagués sorra humida, però podrien viure en un altre lloc on no hi hagués aquestes condicions? Creiem que si perquè a vegades hem vist formigues sortint de troncs, per exemple. Ens vam informar i vam veure que efectivament podien viure en més llocs i fins i tot vam trobar que hi havia formigues nòmedes i que feien formiguers provisionals, el que també hem descobert es que quan veuen que hi ha perill a la zona on estan es canvien de lloc encara que visquin en una colònia fixa.

Això en quant a què necessiten del medi, però què és el que aporten?

Evidentment són importants per als ecosistemes ja que com sabem si falta un animal això afecta a tot l'ecosistema. Però també netegen desfets del medi ambient.

Per tant les formigues tot i que semblin un insecte insignificant són importants per l'ecosistema, com tot esser viu i que també com tots els animals necessita uns aliments i un entorn adequat per viure.

LES PRIMERES FORMIGUES MORTES!!

Ja fa 15 dies que com a grup, vàrem iniciar aquest bloc amb la intenció d'estudiar, investigar i observar una petita colònia de formigues de l'espècie Messor Barbarus.

Fa uns dies, vam poder observar un fet al nostre formiguer de gel.

Vam trobar dues formigues mortes dins els forats que tenen fets!

Però al cap dels dies, vam tornar a observar-les i ens vam adonar que aquestes mateixes formigues mortes, estaven situades a fora dels forats, junt amb la brutícia que extreien del formiguer.

Després d'aquestes observacions ens hem plantejat una sèria de preguntes:

• Per qué s'ha mort aquestes dues formigues?

• Com pot ser que hagin aparegut fora dels forats si s'havien mort a dins?

Una  vegada ens hem fet aquestes preguntes hem compartit les nostres idees prèvies. Les diverses respostes que han sortit han sigut les següents:

Per qué s'han mort?

• Les formigues s'han mort perquè no estaven en el seu entorn natural.

• No han pogut alimentar-se de les llavors que tenien i el gel no les ha proporcionat tot el que necessitaven.

• Han tingut alguna baralla amb altres formigues del seu formiguer.

•  S'han mort de velles. 

Com han aparegut a fora dels forats?

• Aquestes formigues son unes altres que no havíem vist.

• Les altres formigues les han confós amb brutícia i les han portat a fora.

• Les altres formigues les han apartat per després menjar-les.

Per esbrinar les respostes de les nostres preguntes vam decidir investigar en llibres relacionats amb la nostra espècie de formigues i per Internet.

Les possibles respostes que hem trobat després de consultar les webs i els següents llibres que posarem a continuació són aquestes:

Que interessant! Què llestes que són les formigues!

• Les formigues malaltes i les que estan a punt de morir, abandonen la seva colònia per morir en solitud per així poder evitar contagiar a les seves companyes. Així doncs, pot ser que aquestes dues formigues ja estiguessin malaltes o a punt de morir i s'anessin pel seu compte a fora dels túnels i les altres que havíem vist dins siguessin unes altres. 

• Les formigues han aparegut allà fora perquè les seves companyes les han traslladat, ja què acostumen a portar a fora els cadàvers de les formigues que moren dins dels túnels o del formiguer per així poder evitar que es descomponguin i surtin malalties de la putrefacció dels cadàvers que puguin afectar a les altres.

• Es possible que aquestes formigues morissin de velles, ja què segons hem trobat la seva esperança de vida va des d'uns mesos a un parell d'anys. No sabem l'edat que tenien les formigues quan les vam comprar, així que perfectament han pogut morir de grans havent viscut alguns mesos o un parell d'anys.

http://elcomercio.pe/mundo/406603/noticia-hormigas-enfermas-se-alejan-resto-mueren-voluntariamente-soledad

http://es.wikipedia.org/wiki/Formicidae

https://terrartropoda.wordpress.com/tag/messor-barbarus/

Llibre: "La hormiga recolectora Messor Barbarus, biología y cuidados de Raúl Martínez".

Com són les formigues?

Una vegada les nostres amigues ja s'han posat a treballar en el seu cau, ens dediquem a observar-les. El fet de tenir aquest formiguer de gel ja els hi proporciona tot el que necessiten per sobreviure tot el formiguer sencer, de manera que no ens hem de preocupar per això de moment. Són unes 20 contant a la reina, però... totes son iguals? Ens adonem que a la mateixa colònia hi ha formigues de diferents grandàries. Observant detingudament podem veure que està la reina, d'uns 13mm aproximadament, algunes obreres d'uns 5mm i algunes altres d'uns 7 a 9mm aproximadament. Però no solament observem formigues, sinó que també veiem que hi ha com dues cosetes blanques transparents, més petites que les formigues. Seran ous?

Aquí os hi deixem una fotografia del nostre formiguer feta des de baix, ja què es pot apreciar millor la diferència de grandària entre unes i altres i aquestes dues cosetes blanques.

OBSERVEM COM TREBALLEN!

Ens parem a observar la rapidesa en la que treballen en fer el túnels del formiguer, en un dia ja han fet un. Primerament fan el túnel estret fins a baix de tot, una vegada fet, el comencen a engrandir fent-lo més ample.

Però qui fa el formiguer?

Observem detingudament que les que fan el formiguer són les formigues mes petites, les obreres. A més a més també observem que no treballen totes a la vegada, es van tornant, mentre unes treballen les altres descansen. Això per què serà? Només treballen les obreres? Però no solament podem observar com fan els túnels, sinó que a mesura que els van construint podem veure que totes sabem perfectament quina és la seva tasca, estan molt bé organitzades, inclús quan una formiga es creua amb una altra de vegades podem veure com es toquen les antenes. Perquè faran això?

Aquí us posem un vídeo de les nostres treballadores fent el primer dels túnels. Esperem que us sembli interessant!

http://www.youtube.com/watch?v=ao1ipWtYS4M&feature=youtu.be

A partir d'aquestes observacions, amb la nostra suposada classe ens porta  a una conversa global, on realment conversem nosaltres, però pensem que podrien ser els nostres mateixos alumnes els qui es plantegessin aquestes afirmacions a partir de les observacions prèviament fetes.

• Alguns creuen que només existeixen dues tipus de formigues a la mateixa colònia: la reina i les obreres, per tant les obreres que són mes petites deuen de ser cries.

• Aquestes dues cosetes blanques poden ser ous que naixeran en pocs dies.

•  Altres creuen que trigaran setmanes en néixer.  

• Altres que ni tan sols són ous, sinó que poden ser menjar o brutícia del formiguer

• Molts creuen que només treballen les obreres i que ho fan per torns per poder descansar les altres.

• Altres pensen que treballen a torns perquè aquest formiguer és massa petit per a què treballen totes alhora.

• Alguns pensen que les formigues poden ser cegues, per això es toquen les antenes, per reconèixer-se davant les altres formigues o insectes.

• Potser es toquen les antenes perquè és com es comuniquen.

• O es toquen per no desorientar-se del seu camí

• El cos de les formigues està estructurat en tres parts: cap, abdomen i el cul

• Tenen dos ulls però no hi veuen gens

• Tenen dos ulls i si que hi veuen.

Una vegada plantegem les nostres idees en una conversa global ens decidim a que els encarregats de la biblioteca i internet busquin informació sobre les idees prèvies i les primeres observacions que hem fet:

Trobem informació que ens serveix per aclarir els nostres dubtes als següents llibres i les següents direccions:

Llibre: La hormiga recolectora Messor Barbarus, biología y cuidados de Raúl Martínez.

Llibre: Criar hormigas de Raúl Martínez.

http://www.redjaen.es/francis/?m=c&o=4556

http://www.mascosas.net.eu.org/hormigas.htm

http://insected.arizona.edu/espanol/hormigainfo.htm

http://www.mirmiberica.org/node/182

http://www.cienciapopular.com/n/Biologia_y_Fosiles/Hormigas/Hormigas.php

QUÉ HEM DESCOBERT?

En una mateixa colònia n'hi ha unes castes, diferents classes de formigues amb diverses funcions.

Primerament tenim a la Reina, anomenada Princesa quan no ha sigut fecundada encara. Les colònies són matriarcals, és a dir, que totes les formigues surten a partir de la reina, la qual normalment desprès de les primeres pluges de la tardor acostuma a sortir del formiguer per fer la seva gestació. Els mascles i les femelles fèrtils són alats, fins que la femella es reprodueix amb el mascle a l'aire, llavors serà qual perdi les ales i conservi aquests espermes per sempre i comenci a formar una nova colònia.

Mai ens hauríem imaginat que les formigues alades fossin de la mateixa espècie. Creiem que eren  espècies diferents!

Continuant amb les castes del formiguer, tenim a les obreres menors ( minors ) que són les encarregades de portar l'aliment a la colònia.

Les obreres mitjanes, que acostumen a fer les tasques de les menors o de vegades de les majors.

Les obreres majors ( soldats ), s'encarreguen de les tasques més pesades,de la defensa de la colònia i de noves conquestes. Són femelles o mascles estèrils.

Per últim trobem els Zánganos o mascles fèrtils, encarregats de que les princeses es converteixin en reines.

El cos de les formigues està estructurat mitjançant 3 parts com ja havíem observat nosaltres, però no te cap cul la formiga sinó que es diu abdomen tal i com surt a la fotografia de més a baix.

Segons hem pogut llegir al llibre de Raúl Martínez, les antenes d'aquestes formigues no només tenen la funció per no desorientar-se, sinó que de la mateixa manera que els ulls, són els seus sentits principals, amb elles capten estímuls químics, com pistes oloroses i l'olor de les companyes. No són cegues com creiem alguns de nosaltres, sinó que amb ells capten estímuls lluminosos. En una mateixa colònia pot canviar la visió segons el tipus de formiga que sigui. Per exemple, el mascle fèrtil que te ales, acostuma a tenir la vista més desenvolupada, comparant-lo amb una obrera.

El contacte amb les antenes com vam observar nosaltres i ja pensàvem serveix entre altres coses per comunicar-se demanant aliment, reconèixer-se i diferenciar-se d'altres colònies, fer-se seguir i inclús traslladar tota la colònia. També es comuniquen generant diverses olors a partir de les seves glàndules.

Tot apunt per començar!

Una vegada aconseguim el formiguer de gel, gràcies a Anthouse.es, el muntem i mirem les instruccions. Les nostres formigues ens venen en un tub amb aigua, coto, un espai on hi son totes i més cotó per evitar que s’escapin. El formiguer de gel, consta d’un gel blau i una petita tapa on s’obra que té 2 forats petits, ( per que puguin respirar pensàvem nosaltres), però a dins de la capsa amb les instruccions en trobem aquest paper.

Tal i com ens expliquen a les instruccions decidim fer cas i els tapem amb celo. No obstant ens pica la curiositat i ens ve al cap una pregunta. Com respiraran les formigues per gastar tant poc oxigen? Sense conèixer gran cosa sobre les nostres amigues,arribem a la conclusió que pot ser mitjançant un sistema semblant al de l’ésser humà. Respirar oxigen a traves d’uns petits òrgans que facin la funció dels pulmons. Però respirar menys quantitat que altres éssers vius. Respirar l’oxigen adequat a l’estructura del seu cos. Després de debatre aquesta pregunta en els nostre grup i donar la nostra opinió, tot i no estant molt segurs, decidim buscar informació referent a aquesta curiositat que segur que molts de vosaltres teniu.

Trobem varies pàgines per Internet i alguns foros que resolen els nostres dubtes.

Blog: Cuarto graodo Florentino
Foro Yahoo (fil sobre formigues)
Pàgina web "Recursos TIC Educación"

Què curiós! Les formigues respiren per la pell, això es coneix com a respiració cutània. La respiració es traqueal, NO TENEN PULMONS, respiren a través de petits orificis, anomenats, espiracles. Hem trobat molta més informació sobre la respiració de les formigues en les Webs que us hem posat a sobre, us aconsellem que les visiteu ja que són molt interesants!

A continuació us deixem una fotografia del nostre formiguer, una vegada  hem ficat les formigues amb el tub on venien, a dins del formiguer de gel.

Esperem que us hagi semblat interessant!