dimecres, 27 de novembre del 2013

Quin cicle vital tenen les formigues?

Com es reprodueixen i neixen? Quant viuen?

Sobre la reproducció: Una de les preguntes que ens fèiem en el grup era saber com es reprodueixen; si només amb la reina, si per parelles normal o com. 

Vam intentar investigar durant una setmana el formiguer però, en la poca estona que disposàvem  per veure'l no vam tenir la sort de presenciar aquest acte.

Per això hem decidit investigar en altres fonts per saber; primer de tot entre qui es reprodueixen i a partir d’aquí esbrinar el com. La espècie Messou Barbarus es caracteritza per ser una espècie monogínia*, és a dir, que només hi ha una reina a la colònia i aquesta és l'única encarregada de posar ous. La reina es reprodueix un sol cop amb un mascle i es guarda el semen en un òrgan anomenat espermateca.


Llavors una altra pregunta que ens va sorgir en el moment al saber que només hi ha una reina que reprodueix va ser, que passaria si ajuntéssim dues? Les dues reproduirien? Això no passaria ja que abans es matarien entre elles.


Sobre el neixement: Un cop la reina posava els ous, no sabíem quin procés segueix aquest ou. A continuació posem la seva transformació i unes fotografies:


Ou -> Larva -> Pupas -> Adulta






Hem trobat un video en la web on vam comprar el formiguer (www.anthouse.es), on explica detalladament el procés de neixement de la formiga i es pot veure molt clarament totes les fases.




Sobre quant viuen: Hem pogut informar-nos que, evidentment, la seva vida depèn de la qualitat i les condicions de vida que tinguin, però podem distingir la vida segons el tipus de formiga, si són reina o obrera. Les formigues obreres tenen una constitució molt més feble i estan menys desenvolupades que la reina. El seu màxim de vida sol ser d'un any, mentre que la reina pot arribar fins als quinze anys sempre i quan estigui en les millors condicions possibles.



Com creixen?

Com és evident la primera pregunta que ens vam fer era en quina situació havien de créixer les formigues; si amb forats de ventilació, en quina humitat, si havíem de posar menjar o no, etc.

Primer parlarem sobre les seves condicions de vida, en concret del formiguer. Les Messor barbarus han de tenir una bona ventilació amb una humitat mitja (és a dir uns 20ºC aproximadament), ja que les formigues obreres més febles solen morir asfixiades. 

Un cop sabem les seves condicions de vida, passem a saber què mengen.  En el nostre cas, les hem hagut d'alimentar amb petites gotes d'aigua amb sucre o mel i algunes llavors. En el seu hàbitat normal, a l'exterior, acostumen menjar llavors i alguns insectes, per tant, podem dir que són granívores.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Com es relacionen les formigues amb l'entorn?



Quan vam estar mirant quins tipus de formiguer podíem comprar vam descobrir que no tan sols hi havia formiguers de terra sinó que també hi havia de gel i va ser aquest el que vam comprar. Per Internet posava que amb aquest formiguer ja no necessitaven cap aliment complementari perquè amb el propi gel s’alimentaven i llavors ens vam plantejar:


Quina composició té aquest gel que aporta lo necessari perquè les formigues puguin viure?

Nosaltres sabem que aquest gel és artificial per tant el primer que vam pensar es que portaria vitamines i proteïnes que les formigues necessiten per poder viure. Per saber de que estaria compost aquest gel primer vam voler saber :


De que s’alimenten les formigues?

La nostra hipòtesi és que s’alimenten de les restes de menjar d’uns altres essers vius i d’insectes morts i sabem que les formigues són omnívores.

El que vam trobar és que algunes  formigues mengen a altres insectes, unes altres cultiven els seus propis fongs per alimentar la colònia sencera i unes altres s’alimenten del nèctar o de substàncies ensucrades produïdes per uns altres insectes.

Per poder veure millor de que s’alimentaven les formigues vam fer una visita al formiguer del Cosmocaixa.  Les formigues del formiguer del Cosmocaixa són formigues talladores de fulles, és a dir, com que no es poden alimentar directament de les fulles, el que fan es recollir-les per cultivar fongs dins del formiguer, aquests fongs el que fan és que les fulles siguin digeribles per a les formigues i d’aquesta manera es puguin alimentar.

A continuació podem veure un vídeo de les formigues recollint  fulles i la fotografia d’una de les galeries on les formigues cultiven aquests fongs:





Després de fer aquesta visita vam poder veure molt millor l'estructura d'un formiguer, ja que el de gel és petit i no hi ha moltes formigues. Van veure com tenen diferents galeries i cada galeria té una funció: hi ha la galeria de la reina on neixen les formigues, la galeria on cultiven els fongs i la galeria on porten les formigues que s'han mort. Això ens fa adonar de com estan organitzades i com no només estan organitzades elles sinó que també organitzen el seu entorn. També, extraiem la conclusió de que les formigues necessiten un formiguer per viure per tant necessiten un entorn on el puguin construir, nosaltres ens vam preguntar:


Quin tipus d'entorn és favorable per a que puguin construir un formiguer?

La nostra hipòtesi es que necessitarien un lloc on hi hagués sorra humida, però podrien viure en un altre lloc on no hi hagués aquestes condicions? Creiem que si perquè a vegades hem vist formigues sortint de troncs, per exemple. Ens vam informar i vam veure que efectivament podien viure en més llocs i fins i tot vam trobar que hi havia formigues nòmedes i que feien formiguers provisionals, el que també hem descobert es que quan veuen que hi ha perill a la zona on estan es canvien de lloc encara que visquin en una colònia fixa.

Això en quant a què necessiten del medi, però què és el que aporten?
Evidentment són importants per als ecosistemes ja que com sabem si falta un animal això afecta a tot l'ecosistema. Però també netegen desfets del medi ambient.

Per tant les formigues tot i que semblin un insecte insignificant són importants per l'ecosistema, com tot esser viu i que també com tots els animals necessita uns aliments i un entorn adequat per viure.