Una vegada les nostres amigues ja s'han posat a treballar en el seu cau,
ens dediquem a observar-les. El fet de tenir aquest formiguer de gel ja els hi
proporciona tot el que necessiten per sobreviure tot el formiguer sencer, de
manera que no ens hem de preocupar per això de moment. Són unes 20 contant a la
reina, però... totes son iguals? Ens adonem que a la mateixa colònia hi ha
formigues de diferents grandàries. Observant detingudament podem veure que està
la reina, d'uns 13mm aproximadament, algunes obreres d'uns 5mm i algunes altres
d'uns 7 a 9mm aproximadament. Però no solament observem formigues, sinó que
també veiem que hi ha com dues cosetes blanques transparents, més petites que
les formigues. Seran ous?
Aquí os hi deixem una fotografia del nostre formiguer feta des de baix, ja
què es pot apreciar millor la diferència de grandària entre unes i altres i
aquestes dues cosetes blanques.
Ens parem a observar la rapidesa en la que treballen en fer el túnels del
formiguer, en un dia ja han fet un. Primerament fan el túnel estret fins a baix
de tot, una vegada fet, el comencen a engrandir fent-lo més ample.
Però qui fa el formiguer?
Observem detingudament que les que fan el formiguer són les formigues mes
petites, les obreres. A més a més també observem que no treballen totes a la
vegada, es van tornant, mentre unes treballen les altres descansen. Això per
què serà? Només treballen les obreres? Però no solament podem observar com fan els túnels, sinó que a mesura que
els van construint podem veure que totes sabem perfectament quina és la seva
tasca, estan molt bé organitzades, inclús quan una formiga es creua amb una
altra de vegades podem veure com es toquen les antenes. Perquè faran això?
Aquí us posem un vídeo de les nostres treballadores fent el primer dels
túnels. Esperem que us sembli interessant!
A partir d'aquestes observacions, amb la nostra suposada classe ens
porta a una conversa global, on realment
conversem nosaltres, però pensem que podrien ser els nostres mateixos alumnes
els qui es plantegessin aquestes afirmacions a partir de les observacions
prèviament fetes.
- Alguns
creuen que només existeixen dues tipus de formigues a la mateixa colònia: la
reina i les obreres, per tant les obreres que són mes petites deuen de ser
cries.
- Aquestes
dues cosetes blanques poden ser ous que naixeran en pocs dies.
- Altres
creuen que trigaran setmanes en néixer.
- Altres
que ni tan sols són ous, sinó que poden ser menjar o brutícia del formiguer
- Molts
creuen que només treballen les obreres i que ho fan per torns per poder
descansar les altres.
- Altres
pensen que treballen a torns perquè aquest formiguer és massa petit per a què
treballen totes alhora.
- Alguns
pensen que les formigues poden ser cegues, per això es
toquen les antenes, per reconèixer-se davant les altres formigues o insectes.
- Potser es toquen les antenes perquè és com es comuniquen.
- O es
toquen per no desorientar-se del seu camí
- El
cos de les formigues està estructurat en tres parts: cap, abdomen i el cul
- Tenen
dos ulls però no hi veuen gens
- Tenen
dos ulls i si que hi veuen.
Una vegada
plantegem les nostres idees en una conversa global ens decidim a que els
encarregats de la biblioteca i internet busquin informació sobre les idees
prèvies i les primeres observacions que hem fet:
Trobem informació
que ens serveix per aclarir els nostres dubtes als següents llibres i les
següents direccions:
Llibre: La hormiga recolectora Messor Barbarus,
biología y cuidados de Raúl Martínez.
Llibre: Criar hormigas de Raúl Martínez.
En una mateixa
colònia n'hi ha unes castes, diferents classes de formigues amb diverses
funcions.
Primerament tenim
a la Reina, anomenada Princesa quan no ha sigut fecundada
encara. Les colònies són matriarcals, és a dir, que totes les formigues surten
a partir de la reina, la qual normalment desprès de les primeres pluges de la
tardor acostuma a sortir del formiguer per fer la seva gestació. Els mascles i
les femelles fèrtils són alats, fins que la femella es reprodueix amb el mascle
a l'aire, llavors serà qual perdi les ales i conservi aquests espermes per
sempre i comenci a formar una nova colònia.
Mai ens hauríem imaginat que les formigues alades
fossin de la mateixa espècie. Creiem que eren
espècies diferents!
Continuant amb
les castes del formiguer, tenim a les obreres
menors ( minors ) que són les encarregades de portar l'aliment a la
colònia.
Les obreres mitjanes, que acostumen a fer
les tasques de les menors o de vegades de les majors.
Les obreres majors ( soldats ),
s'encarreguen de les tasques més pesades,de la defensa de la colònia i de noves
conquestes. Són femelles o mascles estèrils.
Per últim trobem
els Zánganos o mascles fèrtils, encarregats
de que les princeses es converteixin en reines.
El cos de les formigues està estructurat mitjançant 3 parts com ja havíem observat
nosaltres, però no te cap cul la formiga sinó que es diu abdomen tal i com surt
a la fotografia de més a baix.
Segons hem pogut
llegir al llibre de Raúl Martínez, les antenes d'aquestes formigues no només
tenen la funció per no desorientar-se, sinó que de la mateixa manera que els
ulls, són els seus sentits principals, amb elles capten estímuls químics, com
pistes oloroses i l'olor de les companyes. No són cegues com creiem alguns de
nosaltres, sinó que amb ells capten estímuls lluminosos. En una mateixa colònia
pot canviar la visió segons el tipus de formiga que sigui. Per exemple, el
mascle fèrtil que te ales, acostuma a tenir la vista més desenvolupada,
comparant-lo amb una obrera.
El contacte amb les antenes com vam observar nosaltres i ja pensàvem
serveix entre altres coses per comunicar-se
demanant aliment, reconèixer-se i diferenciar-se d'altres colònies, fer-se
seguir i inclús traslladar tota la colònia. També es comuniquen generant
diverses olors a partir de les seves glàndules.
